Visca el 1er Batalló "Verge del Blau" de la invicta Coronela de Lleida!

Els cucs borbònics fugen més ràpid que l'Esperanza Aguirre de Bombai davant la intensificació de la ofensiva de la Coronela. Les rates monàrquiques, que mantenen encara petits focus de resistència, deixen, en fugir en retirada, un paisatge de destrucció i desolació. L'avanç de les forces de la Coronela sembla imparable. El 1er Batalló "Verge del Blau" ha inflingit en els darrers dies dures derrotes a les forces de la reacció. Una de les batalles clau la lliurà la 3ª Companyia de "Xispes i d'altres il·luminats" d'aquest 1er Batalló que, en un combat ferotge contra les forces enemigues, aconseguí garantir l'autonomia energètica de la Coronela, que depenia fins aleshores de la 6ª Companyia de "Taverners, borratxins i resacosos", una de les unitats menys fiables en el combat per raons més que obvies.
La victòria de la 3ª Companyia va permetre la intensificació dels atacs que desenvolupaven les altres companyies del 1er Batalló "Verge del Blau". L'autonomia energètica fou clau en la represa dels atacs de la 1ª Companyia de "Mestres, professorets i d'altres feines ocioses amb tres mesets de vacances" acompanyada de la 2ª Companyia de "Picapleits i d'altres oficis de caradures" i la 7ª Companyia de "Rodamons i voluntaris a l'exili". L'acció d'aquestes tres companyies de la Coronela ha permès ocupar pràcticament totes les posicions estratègiques, entre les quals en destaca el Puig de Runa, l'indret més elevat de Panera que permet el control de la plana i que està fermament preservat, com podeu veure en la fotografia adjunta, per l'heroica 1ª Companyia de "Mestres, professorets i d'altres feines ocioses amb tres mesets de vacances" del 1er Batalló "Verge del Blau" de la invicta Coronela de Lleida. El combat continua, però la Coronela és, cada dia, un xic més aprop de la victòria. Menjarem lliures o morirem!

Ilerda, annus MDXXV

Vet aquí la nostra Lleida, l'any 1525, pintada per l'Enric Garsaball amb l'assessorament historiogràfic d'en Josep Lladonosa, el 1969. No direu que aquesta vista de l'entorn on s'ubica l'actual Coronela (el mateix indret que els milicians de l'antiga Coronela defensaren amb la seva vida) no faria goig presidint els frondosos tiberis (amb coberteria del segle XVI) que endraparem al nostre futur temple. No us deixeu, doncs, embaucar pels nous messies de la modernitat, en forma de bastonets i plats quadrats japonesos. Al loro i a resistir!

Ofensiva de les forces de la Coronela

Des del passat mes de setembre, les forces de la nova Coronela han iniciat una ofensiva per acabar amb els cucs borbònics que corquen el seu futur temple gastronòmic. Emulant en Dídac de Pallarès, sergent major de la Coronela de Lleida durant el setge borbònic de 1707, en Ferran de Plateria dirigeix amb gran mestratge i ofici els escassos voluntaris (tot sigui dit) que afronten una pesta borbònica que ha adoptat les diabòliques formes de rajola, de fusta corcada, de lavabo podrit, o el que és pitjor, de boleta de ciment enganxada a la paret. La missió de la nova Coronela és convertir el que podeu veure a la fotografia en el paradís de la gastronomia d'alliberament. Endavant amb el combat! Menjarem lliures o morirem!

El pa amb tomata (o la independència de la cuina catalana)

El pa amb tomata és l'autèntic símbol de la independència de la cuina catalana. És indiscutible que des del punt de vista gastronòmic els Països Catalans constitueixen una república independent, no serem nosaltres els qui ara ho descobrirem. Per a celebrar els seus primers passos, encara efímers, la Coronela us fa partíceps d'una recepta que si bé és senzilla, com les que en aquests moments els associats i associades a la Coronela estan en disposició d'oferir-vos, té alhora una gran transcendència en tant que símbol de la independència de la nostra cuina.

La recepta del pa amb tomata: Per procedir a fer pa amb tomata heu d'agafar una llesca de pa (que tradicionalment era torrat) i sucar-la amb una tomata madura. Afegiu-hi després una miqueta de sal i un bon raig d'oli d'oliva (de les Garrigues). Si ho desitgeu, podeu fregar un all sobre el pa abans de sucar-hi la tomata. Bon profit!